Qualsevol cosa que passa al nostre entorn i afecta a la vida en comú és política.
La política, es diu d’ella als seus manuals bàsics, que s’ocupa del poder i per tant, dels conflictes que sorgeixen dels xocs per la disputa d’aquest poder.
Hi ha conflictes a tot arreu, no parl de grans conflictes armats com ara Yemen, Siria, Níger, Sudan del Sur… Sinó d’altres situacions molt més micro, al nostre entorn on també assistim a una lluita entre diferents actors per un mateix espai.
Avui, en aquest post parlaré d’aquests desequilibris que es donen en la mobilitat. La lluita per fer valer el dret a la mobilitat és una lluita no armada, però si declarada i vigent dins l’espai públic de gairebé totes les ciutats del món.
Una batalla que ve de molt molt enrere… Cotxes vs vianants. Això seria a la primera temporada de la sèrie, ara la cosa està més emocionant. Tenim en escena molts més actors que juguen el seu paper protagonista: transport públic, les bicicletes i patinets que són els nous protagonistes a la temporada actual. I en aquesta darrera temporada en un gir no esperat ha arribat la COVID-19 i amb ella un nou escenari que ha capgirat la trama. En aquestes alçades del serial no ens podem oblidar tampoc d’altres elements que s’inclouen en el guió com com són els impactes negatius que la mobilitat genera sobre el futur del planeta: l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i el consum d’energia no renovable, com els combustibles fòssils.
Com es maneja aquesta situació sinó és des de la política? No fer res i deixar-ho tot com està és mantenir el monopoli del poder que té el vehicle privat a l’espai públic i, això no està bé.
A la meva ciutat, Palma, crec ho tenen clar. El full de ruta està marcat, no defugen el problema i miren de seguir el que marcaren en el seu programa de Govern: recuperar espai pel vianant, donar més pes i vies a la bicicleta, pacificar el trànsit, això és per exemple més zones 30 km/h. I per potenciar tot això, passa per posar-hi més pasta al transport públic i posar els recursos vials per a que els ciutadans es puguin moure de manera segura, ja sigui a peu, en patinet o bicicleta.
Amb dades objectives i com a ciutadà que es mou amb tot tipus de mitjans; bicicleta preferentment, també patinet, cotxe, patins, transport públic o a peu… Puc dir que estem assistint a un reequilibri de forces on hi entra per tant la política i és veu com de transcendent és l’eina de la política per millorar i transformar la realitat.
A Palma hi ha noves zones per a vianants com ara el carrer Velázquez, projectat un nou eix cívic a Nuredduna, més zones 30km/h, més kilòmetres a la xarxa ciclista, nous aparcaments públics per a les bicis i també s’han fet un conjunt d’actuacions de millora en el principal transport col·lectiu els autobusos de l’EMT.
Aquest és el camí sense cap dubte, no podem seguir negant el conflicte i les conseqüències que té pel planeta i per la població no fer una vertadera política de mobilitat sostenible.
És el que ens diuen les evidències, molts païssos del nostre entorn ja l’estan recorrent. Espanya en concret tot i les bones condicions orogràfiques i climàtiques de molts dels nostres pobles i ciutats no han fet una aposta valenta fins ara per fomentar la mobilitat sostenible. Pensar en bicicletes i la meva ciutat és recordar amb tristesa com una de les mesures estrella del Partit Popular a l’any 2011 pera Palma, amb la qual es presentaren a les eleccions municipals era eliminar carril bici i com efectivament aquesta promesa si es va complir en els primers 100 dies del seu mandat.
Això difícilment tornaria a succeir, si una cosa positiva podem treure de la pandèmia de la COVID-19, és que s’han fet més evidents i més necessaris que mai, els espais per a vianants, corredors verds, zones peatonals i alternatives sostenibles a la mobilitat amb cotxe privat amb sintonia amb el que recomanen organismes internacionals com la mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS) que recomana, específicament sobre la mobilitat «sempre que es pugui» caminar o anar en bicicleta.
Sobre aquest punt, actualment és espectacular comprovar com estem assistint a una demanada social «pro-bici» mai vista abans. Països del nostre entorn ja estan invertint fort. França ha aprovat un pla de 20 milions d’euros per fer de la bicicleta la “la petita reina de la desescalada». Regne Unit, per la seva banda, ha aprovat una altra inversió de 2.000 milions de lliures per potenciar els desplaçaments a peu i en bicis. Portugal inclourà dins l’escola una assignatura obligatòria sobre la bicicleta dins una pla estratègic per fomentar la mobilitat sostenible i volen començar per educar als més petits. Així que, la nova normalitat es mou a dues rodes i amb canvis profunds en les nostres formes de mobilitat.
BONUS TRACK
Abans del confinament tenia un vídeo preparat que no vaig fer públic i ara me va perfecte dins aquest post. Era un dubte ciclista que me va sorgir fa estona. És sobre els remolcs per dur infants amb la bicicleta, molt comuns a d’altres ciutats que es mouen amb bicicleta. El dubte era i és: creieu són legals a Palma?
La resposta la teniu a un clic: