Fa uns dies vaig publicar un article sobre el dret al joc que me va aportar feedbacks molt molt interessants. Alguns, eren d’experts en la matèria que em reconeixien que efectivament aquest important dret estava sent atropellat, si més no oblidat. Sense cap dubte era senyal que havíem tocat algun nervi, així que continuem.
Què passa amb el dret al joc, del qual no es parla gairebé mai, ni figura en les agendes polítiques? Serà que el el món dels adults ja no es juga quasi mai i per tant no li donem importància. Si preguntem a un polític d’un govern local qualsevol, què ha fet el seu consistori per garantir aquest dret, ja els avanço jo, que la resposta no seria tan clara com si li demanàssim sobre altres drets com ara l’educació, la mobilitat o l’habitatge.
Què passa llavors amb el dret al joc? Com encaixa en les ciutats i en els espais públics aquest importantíssim dret per al desenvolupament dels més petits? Recordem que el joc no només els empeny a descobrir, manipular, observar i interpretar el món que ens envolta, sinó que també pot ser útil per transformar-lo i millorar-lo.
Fomenten els nostres ajuntaments el dret al joc?
Per intentar obtenir resposta un pot posar-se a comptar quants parcs té Palma, o el seu municipi acudint per exemple a dades obertes d’Open Street Maps. En el cas de la meva ciutat (Palma) comprovarem que estem al vagó de cua.
Potser, també sigui una bona idea anar al pressupost que dedica anualment el nostre ajuntament a parcs i jardins. En aquest cas en aquesta taula podem veure quant es destina per habitant a aquesta àrea en els municipis de més de 5.000 habitants de Balears. Dades de 2018.
I si mirem el top 25 de municipis arreu de tota Espanya amb més de 100.000 habitants:
Ara bé, aturant-nos només en aquestes dades, estaríem errant el tir, ja que per entendre el dret a jugar de veritat, no podem limitar-ho només als parcs infantils.
Com bé va definir el pedagog i investigador que fa anys que és referent en aquests temes, l’italià Francesco Tonucci, el millor lloc per jugar a la ciutat, és la ciutat en el seu conjunt. I qui els protegirà? Novament, la ciutat és la resposta correcta.
Els nens i nenes necessiten jugar diàriament, i necessiten fer-ho amb altres nens en llocs fora de les cases. Per a això, la ciutat ha de ser més segura. No en va es diu que una ciutat més segura per als nens és una ciutat millor per a tots.
Arribats a aquest punt, cal preguntar fins i tot si és Palma una ciutat jugable. Els nens i nenes són els últims a qui es pensa en el moment de dissenyar els espais públics (que no siguin els parcs infantils). Passa com amb gairebé tota la política social per a la infància de la mediterrània, que es dissenya sense tenir en compte la veu dels seus destinataris. Gran error, ja que són ciutadans també i reclamen (sense veu) el seu lloc a la ciutat.
Per avançar, cal fer bàsicament dues coses: primer escoltar-los, donar-los protagonisme. La seva opinió compta també i per això a la meva ciutat, estem d’enhorabona, des de fa poc més d’un any Palma va ser declarada per UNICEF “Ciutat amiga de la infància” i aquest és un pas en la bona direcció per començar a articular la seva participació en l’esfera pública.
En segon lloc, un cop escoltats, tan sols queda fer efectiva la participació i això vol dir fer cas a les seves propostes.
Està demostrat que les seves propostes poden aportar solucions originals i alternatives a problemes col·lectius de la ciutat -que no han generat ells-. És més, algunes de les seves idees superen amb nota les propostes que fan els mateixos tècnics en les seves respectives àrees. Els nens fan propostes molt inclusives, interseccionals, això és per a tots els ciutadans, espais que promouen molt més intercanvi i connexió de la qual resulta de dissenyar un parc infantil tancat de 50m2 amb el mític gronxador i tobogan o una zona de gimnàstica apta només per a grans.
Anem amb retard. Hi ha llocs al món que ens porten molts anys d’avantatge. Les seves exitoses experiències haurien animar els polítics i administracions a fomentar la participació infantil.
Malgrat que qualsevol dia hauria de ser-ho, el passat dia 28 de maig es va celebrar el Dia Internacional del Joc i hi ha molts motius per prendre seriosament aquest assumpte i fer de Palma una ciutat més jugable. Per a això, cal estar disposats a creure i co-crear amb els nens, però molt especialment a jugar amb ells i la ciutat. Sabent que, el joc és molt poderós i que un cop es comença a jugar i es gaudeix pot resultar difícil aturar. Juguem?