Aquesta és la segona entrada sobre el que consider és un dels temes més importants que toca moltes vessants i que sen se cap dubte s’ha d’abordar des de la Política. Parlem de la mobilitat en la infància i adolescència així com la seva autononia.
En el primer vídeo dedicat aquest assumpte, parlàrem de quin és el grau d’autonomia dels nostres infants i adolescents, com es mouen i com ens movem amb ells.
Ara toca donar alguna xifra. I aquí, males notícies. Novament topem amb grans diferències. I és que els infants, als diferents indrets (alguns molt propers) no disposen del mateix grau d’autonomia. Hem de seguir parlant i molt sobre aquest tema però, abans, vols conéixer alguna dada al respecte que tal vegada et pareixerà coriosa? Idò et propòs el “joc de la mobilitat“, has de mirar el vídeo que tens a continuació i si vols entrar al debat deixa la teva opinió als comentaris.
Es molt trist que sigui així, s’hauria de fomentar es el millor per aconseguir una societat sostenible, però hem de començar a conscienciar els adults perquè els infants Ho facin.