Dir que vivim en una societat mercantilitzada i envoltats de publicitat no és dir res de nou. Està estudiat que en el nostre dia a dia rebem entre 3.000 i 5.000 impactes publicitaris. !Quina barbaritat !, ¿no?
I entre tots aquests inputs, els ciutadans que som cada vegada més exigents amb les administracions i la qualitat dels serveis públics que rebem, ¿serem capaços de seleccionar i poder assabentar-nos per exemple de millores en els nostres autobusos, places, escoles o hospitals ?
El màrqueting públic competeix en aquesta selva de missatges. Ara bé, el percentatge de pressupost destinat a màrqueting públic o comunicació si prefereixes sentir-ho així, de qualsevol administració és de broma si ho comparem amb el d’una empresa privada gran, i ja no diguem amb una de gegant en les que segur estàs pensant com per exemple Coca Cola o Samsung i on el seu pressupost en màrqueting multiplica per 3 el nostre pressupost en educació (1 milió d’euros és el de la CAIB al 2019).
Del màrqueting públic al polític hi ha una línia molt fina, HI HA POLÍTICA SENSE COMUNICACIÓ? HI HA COMUNICACIÓ SENSE POLÍTICA? Que més dóna, si parlem avui de màrqueting (i no necessàriament de guerrilla XD) del que es tracta és de guanyar i en aquest cas que el teu missatge sigui el que s’imposi, el qual soni millor, sigui més vistós, més original, que et faci veure com a nou una cosa que ja vas tenir ahir. Això és el màrqueting. Ara potser un pugui dubtar si està o no justificat que es faci màrqueting públic.
Dos arguments ràpids sobre el vídeo del final d’aquesta entrada i que justifiquen per a mi una comunicació com la que ha fet el Govern dels Illes Balears.
Un dels principals problemes de la nostra societat és la violència masclista. Les dades a nivell estatal en general i a Balears en particular són molt preocupants i també entre adolescents. Per aquest motiu sense cap dubte, l’educació és com sempre el camí cap a la solució.
D’acord amb lles dades que estic obtenint de la MiniEncuesta, els joves de Balears no diuen que no els interessi la política, sinó que la veuen com una cosa molt allunyada i que res té a veure amb ells. Sembla parlen un llenguatge diferent i alguna cosa ha de fer-se per a revertir-ho.
Només per això, sí que està més que justificat per a mi que es faci màrqueting públic. I m’encanta que les administracions públiques s’esforcin a comunicar les diferents polítiques, a segmentar els seus missatges amb originalitat perquè no tots usem el mateix registre per a comunicar-nos i el cas dels joves és més que evident.
A mi m’ha agradat, i a tu?
Al final crec que el problema és COM ens comunicam i qui? No podem donar els mateixos missatges a tots els receptors i sobretot de la mateixa manera, pero sí que es governa per tots i l’ informació ha d’ arribar.
Crec que no tenían cura de la comunicación i sobretot la comunicació amb els nostres infants i joves, però sempre que es fan activitats concretes responen molt bé. Assamblees als ajuntaments, quan han participat als seus barris( com a Palma donant el nom i diguent com volien la seva plaça) i una activitat que de vegades es fa amb infants es anant xerrant sobre politics i política i saben molt més del que pensam…. Només falta tenir el seu lloc i que arribi l’ informació que l’ administració O el govern vol donar.