El 20 de novembre no és un dia qualsevol. Celebrem el Dia Mundial de la Infància, una data que marca dues fites històriques en la defensa dels drets dels infants: l’adopció de la Declaració Universal dels Drets de l’Infant el 1959 i la Convenció sobre els Drets dels Infants el 1989. Aquesta darrera, reconeguda com el tractat internacional més universal, estableix drets essencials com l’accés a la vida, la salut, l’educació, el joc, la protecció davant de la violència i la discriminació, i el dret a ser escoltats. 🛝📚
Però, més enllà de commemorar, aquest dia ens impulsa a reflexionar i actuar. ✨ És una invitació a construir un món on els nens no només siguin protegits, sinó també empoderats per participar activament a les nostres comunitats. 🤝
En aquesta línia, aquest any he fet un pas més enllà publicant un conte infantil que connecta directament amb aquesta idea: Lexie, la nena que va canviar el món.
📖✨ Lexie és una nena curiosa que, juntament amb els seus amics, demostra que els nens poden resoldre problemes que sovint semblen estar reservats als adults. La seva història està carregada d´imaginació i ens recorda que la participació infantil pot transformar realitats.
🌟El Dia Mundial de la Infància és un recordatori que els nens són més que el futur; són el present. 💡
Quina millor manera d’honrar aquest dia que oferint eines per inspirar als més petits? Si vols unir-te a aquesta causa i gaudir de la història de Lexie, pots adquirir el conte amb un clic ➡️aquí.
📲📕Fem aquest dia un punt de partida per a un canvi real, inspirat pels infants! 🧒👦✨
En un mundo donde el discurso de odio se infiltra cada vez más en nuestros espacios educativos, la participación de niños y adolescentes en los asuntos públicos se vuelve más crucial que nunca. La Universidad Complutense de Madrid ha realizado un estudio revelador que pone de manifiesto la magnitud del problema y la necesidad de actuar.
Datos alarmantes
Los resultados son impactantes: – 71% de los encuestados atribuye las agresiones a conductas de superioridad. – Más del 80% de las agresiones se producen en redes sociales, creando un ambiente hostil más allá del aula. – Alarmantemente, el 44% de las víctimas ha sufrido violencia física.
Los grupos más vulnerables, incluyendo aquellos atacados por su orientación sexual, nacionalidad, etnia o diversidad funcional, son el blanco de estas agresiones. Esto plantea una urgencia innegable por abordar y erradicar este tipo de violencia.
La falta de recursos y formación
Una de las cuestiones más preocupantes es la falta de preparación que sienten tanto alumnos como docentes para enfrentar este fenómeno. Sin programas educativos que fomenten la empatía y la competencia digital, el problema seguirá creciendo. La formación adecuada es esencial para empoderar a nuestros jóvenes y a sus educadores en la lucha contra el odio.
El debate sobre móviles en las escuelas
La controversia sobre el uso de teléfonos móviles en el entorno escolar también está en el centro de la discusión. Mientras algunos abogan por prohibiciones, otros defienden la educación sobre un uso responsable. Es fundamental encontrar un equilibrio que permita a los jóvenes interactuar de manera segura y saludable en el mundo digital.
Empoderar a los jóvenes
La solución al discurso de odio no puede venir únicamente de los adultos; la participación infantil es esencial. Al dar voz a los jóvenes, no solo los empoderamos, sino que también los formamos como ciudadanos activos y responsables. Incluir sus perspectivas en la conversación es un paso vital hacia un futuro más inclusivo y respetuoso.
La investigación “Hilando voces” nos aporta algún dato útil para atajar este problema. Un entorno escolar libre de odio comienza con educación, empatía y la participación activa de nuestros jóvenes.
Fuente: Hilando voces: estudio del discurso de odio en la escuela, Universidad Complutense de Madrid (UCM), 2022.
El procés creatiu darrere de “Lexie, la nina que va canviar el món” va ser una travessia plena de desafiaments i descobriments. Marta Durán, la joven y talentosa ilustradora del cuento, nos comparte cómo fue dar vida a este encantador personaje.
Marta va començar fent esbossos d’un personatge amb una aparença molt diferent del resultat final. A més d’aquests esbossos, va fer proves de color, expressions facials i algunes il·lustracions pintades. Tot i això, en presentar la seva feina als professors que corregirien el projecte, li van suggerir començar des de zero. Tot i que va ser un cop dur a causa de l’esforç ja invertit, la Marta també sentia la necessitat de redefinir l’estètica i els colors del conte.
A la recerca d’inspiració, Marta va decidir utilitzar com a referència els personatges de les primeres versions del joc Animal Crossing. Va optar per un personatge més baix, capçal i una mica rabassut per representar millor una nena petita, donant així la sensació de ser tova i tendra. Novament, va fer proves de color i disseny d’expressions facials per al nou personatge de Lexie.
Aprofitant les il·lustracions avançades del treball anterior, na Marta en va utilitzar algunes com a base o referència per crear l’storyboard. Després, va dibuixar els nous esbossos des de zero, els va imprimir en mida A3 o superior i els va transferir a paper d’aquarel·la per pintar totes les il·lustracions a mà amb una tècnica mixta.
Amb totes les il·lustracions acabades, Marta els va fer fotos i va corregir el color i la il·luminació utilitzant Lightroom. Posteriorment, va passar les imatges a Procreate, on va corregir errors de dibuix i va eliminar taques o textures no desitjades.
El resultat d’aquest ardu treball és “Lexie, la nina que va canviar el món”, un conte que no només narra una història inspiradora, sinó que també reflecteix la cura i la dedicació de la seva creadora a cada pàgina.
Després de la presentació de na Lexie a la biblioteca municipal del barri de la meva infància, bé, he de dir que quan hi vaig viure, en aquella etapa que recordo tan feliç, jugant a la plaça de Pere Garau, no hi havia biblioteca, ara ja sí i per això em va fer especialment il·lusió que el conte es donés a conèixer allà, a la Biblioteca Encarnació Viñas. Regalàrem un exemplar i ara Lexie té una preciosa casa on viure, en espera de ser descoberta per qui vulgui.
¡Bienvenid@ a la aventura de “Lexie, la niña que cambió el mundo”!
Estoy emocionado de que estés aquí, ya que significa que quieres conocer la historia de Lexie ilustrada por Marta Durán. Te doy las gracias y varias opciones para que consigas hacerte con una copia. ¡Elige la que más te guste!
📣El viernes 7 de junio a partir de las 17h Marta y yo estaremos en el Passeig des Born de Palma, es la Fira del LLibre de Palma. Te puedes llevar un ejemplar firmado y con una ilustración de dedicatoria. Nos vemos en la parada de Finis Africae.
Gratis en la Biblioteca del barrio Pere Garau-Encarnació Vinyes ¿Quieres leer “Lexie, la niña que cambió el mundo” sin gastar un céntimo? ¡Muy fácil! Puedes tomarlo prestado en la Biblioteca del barrio de mi infancia, Pere Garau-Encarnació Vinyes. Por cierto, cuándo yo me crie en ese barrio no había biblioteca, hoy sí, por eso me hace tanta ilusión que Lexie tenga una casa allí ¡Llévatelo a casa, cuídalo bien y recuerda devolverlo!
Entrega en mano: Con 0 emisiones CO2 Si vives en Palma de Mallorca puedo entregarte el libro en mano, con 0 emisiones CO2♻️. ¡Tú eliges el lugar y yo lo haré en bici eléctrica o sobre mis patines🚲🛼! Si vives fuera de Mallorca, te lo puedo enviar por correo contra reembolso, y yo me hago cargo de los gastos de envío. Mail a hola@minipolitica.eu con datos de entrega.
Librería Finis Africae de Palma Puedes comprar tu propio ejemplar en la adorable librería Finis Africae de Palma. No solo tienen una ubicación ideal, ¡sino que está a menos de un minuto de todo lo que puedas necesitar! Además, es el lugar perfecto para disfrutar de “Lexie” en familia, está justo en frente de un precioso parque infantil. No hay mejor sitio para dejar volar tu imaginación.
Flors i Verdesca Palma: libros y flores, la combinación perfecta Para los amantes de los libros y las flores, Flors i Verdesca Palma es el lugar ideal. Cati es una mestra florista en mayúsculas, rima flores y palabras. En su comercio el aroma de las páginas de “Lexie” se fusiona con el de las flores más hermosas. ¡Una combinación que despierta todos los sentidos! Encuentra tu copia mientras disfrutas de un ambiente floral encantador.
Es Molí Rafal-Vivero: el corazón del barrio En el local social y cultural Es Molí Rafal-Vivero. Este lugar hace de todo por el barrio y, mientras esperamos una biblioteca en la zona, ellos trafican con “peligrosas” mercancías literarias. ¡Tienen un punto de intercambio de libros! Aquí puedes conseguir tu copia de “Lexie” consulta su horario en su FB.
H20: Precioso comercio histórico renovado de decoración textil Esta preciosa tienda, situada en el 20 de la calle Bonaire de Palma ofrece cortinas, tapicería, náutica, telas, papel, moqueta y mucho más. Mientras exploras su maravillosa colección, puedes encontrar tu ejemplar de “Lexie”. ¡Imagina leer la historia de Lexie en un espacio decorado con el buen gusto de H20!
Amazon: la librería más grande del mundo Por supuesto, también puedes adquirir “Lexie, la niña que cambió el mundo” en Amazon. Con solo unos clics, puedes tener tu copia en la puerta de tu casa. El precio de venta aquí es ligeramente superior, cosas del capitalismo.
Es Raconet, un nuevo y encantador comercio de proximidad donde Katia te atenderá siempre con una sonrisa, es el lugar donde puedes encontrar a Lexie mientras disfrutas de una selección de fruta y verdura de primera calidad, además de muchas otras cosas ricas y saludables. ¡Descubre la frescura de Lexie en Es Raconet!
Así que ya sabes, “Lexie, la niña que cambió el mundo” te espera en todos estos lugares. Elige tu opción preferida y nos vemos entre las páginas.
Com segurament saps, no és el mateix parlar d’una monarquia absoluta que d’una monarquia parlamentària i constitucional.
En menys del que dura un anunci de YouTube, pots contestar aquesta enquesta totalment anònima. Va sobre un tema que no es pregunta gaire: sobre la forma política de l’Estat que prefereixes. Bàsicament el que diferencia la forma de l’estat monàrquica de la republicana és que en el primer sistema és el poble, el qual en la majoria dels casos elegeix el president de la república, mentre que en una monarquia no hi cap aquesta possibilitat. Bé menys en el cas de la monarquia belga, que és un cas molt peculiar i únic avui dia del que s’anomena “monarquia popular”. A la resta de situacions els monarques no són elegits.
Record una assignatura que vaig cursar, es deia “Polítiques per la pau” del professor Pascolini a la facultat de Polítiques de Pàdua. No me va agradar gens. Vaig quedar un poc astorat, doncs lliçó darrera lliçó, el professor es dedicava a fer un repàs de manera apassionada de totes les guerres i tota la tecnologia desenvolupada pels homes per matar homes. Si vols pau, prepara’t per la guerra. Aquesta seria la conclusió a la qual imagino ens volia fer arribar.
Durant aquest dies davant la injustficadíssima invasió i agressió de Putin cap al poble ucraïnès m’ha vengut al cap alguna d’aquelles lliçons d’aquell vell professor, un físic nuclear que vaig tenir la sort de conèixer a la facultat d’aquella entranyable ciutat italiana
“La guerra és la continuació de la política per altres mitjans” deia Carl von Clausewitz i no puc estar més en contra d’aquesta afirmació. La guerra sorgeix no com a continuació de la política sinó més bé quan aquesta ha fracassat estrepitosament en la seva més pura essència de resolució de conflictes. La guerra és la negació de la política i ja sabem que ens condueix a cap banda. La política en canvi ha d’apuntar sempre, per ser útil, cap a un horitzó de solució.
Dit això, ara més que mai amb els infants hem de parlar de la pau, del valor i significat que té. La Pau és quelcom més que l’absència de guerra, és un estat en el qual els essers humans ens reconeixem de tu a tu amb igualtat i decidim resoldre els conflictes (ja que sempre n’hi ha i n’hi haurà) sense emprar cap tipus de força o violència.
Hem de parlar més de Pau i democràcia a les escoles, dins les cases i no només quan la trobem a faltar. És necessari explicar (amb certa tristesa) que existeixen encarta avui moltes guerres al nostre món. Amb dades, a 31 de desembre de l’any passat hi havia 66 guerres actives que han causat milers de morts per no parlar d’altres danys que també causa la guerra.
La història ens ha de servir per aprendre del passat d’allò bo i també recordar del que hem sigut capaços els humans.
Fa uns anys Steven Pinker, un psicòleg canadenc junt amb uns altres acadèmics va fer famós un estudi que ara he trobat molt gràfic on defensava que el món avui era menys hostil que mai.
Poc després John Arquila en un article de Foreign Policy, “The Big Kill“, va voler anar més enllà i analitzar dades com ara les morts provocades per danys paral·lels o co-laterals a la guerra. Així obtingueren que aquestes han estat molt més altes al llarg dels últims anys.
Per tant, aquest segona hipòtesi que mira les conseqüència de les guerres d’una manera més ample semblaria més vàlida i més encara a la vista de la nova Guerra a Ucraïna que en aquests moments a més del centenars de morts està obligant a fogir dels seu propi país a més d’un milió de persones segons dades de les Nacions Unides.
La guerra no està en declivi. Com va dir el vicepresident de la Comissió Europea, les forces del mal viuen entre nosaltres, la guerra roman amb nosaltres. De fet, sembla que podem estar davant una nova fase negra de la història de la humanitat on tot i cridar i reivindicar la Pau seguirem tenint horror, violència i dolor. Parlem més de la Pau però mentre ho fem, no ens oblidem de la guerra com ho feia el meu professor.
Va ser veure aquesta iniciativa del Bicibus i me’n vaig enamorar a primera vista. Havia vist abans una mena de troleibusos al més pur estil dels Picapedra en algun lloc de França, però em van semblar una cosa molt tosca a l’hora de moure’s a més de costosa.
Aquesta iniciativa del BiciBus que ha arrencat a Catalunya no té res a veure, està genial. Ja m’ha fet créixer les dents i posar-me fil a l’agulla per “copiar-la” a l’escola dels meus fills.
A la seva web i al següent vídeo es pot veure perfectament en què consisteix. Ja tenen una APP i llançat un crowdfunding per seguir millorant el projecte. Dir que tot va començar amb només cinc pares i nens que es van proposar anar a l’escola amb bici en grup per anar més segurs. Avui reuneixen cada divendres multitud de famílies de moltes escoles. A la setmana ens diuen ja es mouen d’aquesta manera prop de 600 estudiants que no són pocs, però el millor és que continuen creixent.
Queda demostrat que hi ha altres maneres d’arribar i de sortir de les escoles, molt més sostenibles i perquè no divertides. He proposat fer a l’AMPA un sondeig senzill per veure quina acceptació tindria i obtenir també un mapa ràpid dels possibles itineraris i parades per a la ruta del Bicibus. Si algú ja té experiència prèvia i vol donar algun consell, serà més que ben rebut. De moment, el millor que es pot fer amb aquest o amb qualsevol projecte a la vida, és fer igual que fem amb les bicicletes, això és pedalar i així es quan s’avança. Doncs això: let’s move!
Fue ver esta iniciativa del Bicibus y me enamoré de ella a primera vista. Había visto antes una especie de trolebuses al más puro estilo de Los Picapiedra en algún lugar de Francia, pero me parecieron algo muy tosco a la hora de moverse además de costoso.
Esta iniciativa del BiciBus que ha arrancado en Cataluña nada tiene que ver, está genial. Ya me ha hecho crecer los dientes y ponerme manos a la obra para “copiarla” en el colegio de mis hijos.
En su sitio web y en el siguiente vídeo se puede ver perfectamente en qué consiste. Tienen ya una APP y lanzado un crowdfunding para seguir mejorando el proyecto. Decir que todo empezó con solo cinco padres y niños que se propusieron ir al cole en bici en grupo para ir más seguros. Hoy reúnen cada viernes a multitud de familias de muchas escuelas. A la semana nos dicen se mueven ya de esta manera cerca de 600 estudiantes que no son pocos, pero lo mejor es que siguen creciendo.
Queda claro que hay otras maneras de llegar y salir de los coles, mucho más sostenibles y porque no divertidas. He propuesto hacer a la AMPA un sencillo sondeo para ver que aceptación tendría y obtener también un mapa rápido de los posibles itinerarios y paradas para la ruta del Bicibus. Si alguien tiene ya experiencia previa y quiera dar algún consejo, será más que bien recibido. De momento, lo mejor que se puede hacer con este o con cualquier proyecto en la vida, es hacer igual que hacemos con las bicicletas, esto es pedalear y es entonces cuando se avanza. Pues eso: let’s move!
Hi ha llocs màgics a totes les ciutats, llocs sagrats que no són temples però quasi.
Són llocs on tenen cabuda grans i petits. També fins i tot pobres i princeses. Aquests llocs tenen en comú una olor familiar, tan agradable i al mateix temps difícil de descriure entre xocolata i cafè . Del que estic parlant són llocs que a un personalment li agradaria fossin secrets i només fossin coneguts per ell. Podrien ser com una segona llar, on s’entra per una espècia de porta secreta o una cova al més pur estil Batman.
En aquests llocs, tot està escrit i per escriure. És on un pot desaparèixer i elevar-se fins a l’infinit o més enllà.
Com ja us haureu pogut imaginar, un d’aquests llocs sense cap dubte per a jo (i ara també pels meus fills) són les biblioteques públiques.
A la nostra Ciutat no tots els barris tenen una biblioteca com tampoc totes les escoles en tenen una. Ara es treballa molt per projectes i això s’ha assimilat com treballar sense llibres. Jo crec és un error, en tot cas seran els alumnes qui no empren en teoria “tans llibres” per assolir uns objectius o coneixements, però no és del tot correcte dir “sense llibres”. Res a dir sobre l’aspecte metodològic, però un sol llibre, una sola lectura pot provocar fins i tot emprendre el més llarg i difícil dels viatges, o un projecte tan gran com construir una Catedral o una nova Ciutat.
Després a l’altre extrem tenim cursos amb gairebé més assignatures que llibres. I, això no ajuda massa a l’hora d’aprendre en un sentit més holístic. Ja hi ha Comunitats que han decidit replantejar-se tan elevat nombre d’assignatures que s’han de cursar en un determinat cicle, veurem si això ajuda.
Sigui com sigui , no vull perdre el fil, això anava de llibres i llocs màgics com les nostres biblioteques, les públiques, les de tots! Les hem de reivindicar i també cuidar.
Demà, dia 24 d’octubre es celebra el dia de les biblioteques. I la nota curiosa, és que es va triar el 24 d’octubre en record de la destrucció de la Biblioteca Nacional i Universitària de Bòsnia i Hercegovina, anomenada també Vijećnica, que significa ajuntament, per ser la primera funció que va complir aquell edifici, va ser incendiada una nit d’estiu de 1992 durant la guerra dels Balcans i tot el seu patrimoni va ser reduït a cendres. Que aquesta història tan trista no es repeteixi més que en els llibre d’història.
Per acabar, aquí teniu una versió del violoncel·lista croat Hauser, amb l’Orquestra Filharmònica de Zagreb.
