Autor: admin

Publicat a

La filosofia de MiniPolítica en 10 principis

OpenClipart-Vectors / Pixabay

Principis sobre els quals es farà aquest projecte per cerntrar-ho sobre els protagonistes:

  1. Conèixer, conversar, observar i co-crear.
  2. Comprendre l’ecosistema existent. Les estructures de particulars de cada zona.
  3. Disseny escalable. Pensar més enllà del pilot. Que tot el projecte pugui ser emprat a d’altres centres, zones o regions.
  4. Fer possible la sostenibilitat. És possible fer investigació-acció amb disseny de programes sostenibles per assegurar i anclar resultats a llarg termini.
  5. Emprar i obtenir resultats de qualitat per avançar.
  6. Reutilitzar i millorar. Avaluar recursos disponibles.
  7. Protecció i seguretat durant tot el projecte i després també imprescindible.
  8. Col·laboració, compartir perspectives i recursos entre d’altres projectes similars, organitzacions i sectors.
  9. Disseny des de baix, per fer vertaders polítiques amb perspectiva del infant.
  10. Obertura dels resultats i dades per a qui les vulgui utilitzar.

Els resultats de l’estudi poden ser de profit pels responsables de les polítiques cap a la infància,

També esperem siguin de profit pels centres escolars i teixit associatiu de pares i mares.

Publicat a

Dret a jugar

Si jugar és un dret com podem saber que està garantit? Juguen a diari tots els infants? Faciliten aquest dret  els ajuntaments, els governs i d’altres institucions públiques? Segur que si miréssim d’aprop algunes ordenances municipals ens trobarien sorpreses com que està prohibit jugar als carrers.

Tot això ho pensava justament ara que es debaten els Pressuposts de les Illes Balears pel 2019.

És un bon moment per aturar i mirar quant destinem a polítiques per la infància. A qui ho vulgui saber, avisat queda que no és un exercici gens senzill.

I ja de pas si voleu podeu fer una pregunta que segurament no us sabrà respondre cap polític. És aquesta:

Publicat a

Repensem la política i l’espai compartit a ulls dels infants

Vivim en una democràcia de baixa intensitat on els canals de participació ciutadana són escassos i quan hi són resulten ser poc eficaços. Darrera d’aquest desolador fet tenim que aquests canals tan magres se n’obliden sempre dels futurs ciutadans, dels més petits.

Els espais públics els utilitza molta gent i han de ser promoguts per ser de tots .Però, la realitat és que aquests són dissenyats per pocs i mai des de la perspectiva dels infants. L’exemple més clar: un parc infantil.

pexels-photo-1148998.jpeg
Photo by Sharon McCutcheon on Pexels.com

Millorar la democràcia és un camí llarg, una tasca de tothom. I en aquest espai es persegueix donar alguna petita passa per tal d’assolir l’ambiciós objectiu de ser millors ciutadans.

MiniPolítica és un nou avís pels grans i pels poders públics, s’ha de saber aprofitar i canalitzar (no només escoltar, sinó fer cas) a la creativitat dels infants per tal millorar la nostra societat.

De la mateixa manera que hi ha indicadors fàcilment observables que ens diuen per exemple que on hi volen papallones significa bona qualitat de l’aire, un indicador vàlid seria el d’observar quants infants juguen als nostres carrers i si la resposta és pocs, doncs ja tenim ja un mal indicador.

Estam convençuts que una ciutat millor pels infants és una ciutat millor per tots.
Cap a una política jugable, fàcil, equitativa i divertida. Anem a jugar!

Preparats per repensar la política i l’espai compartit a ulls dels infants?

hola@minipolitica.eu

Gràcies al WordPress