Record una assignatura que vaig cursar, es deia “Polítiques per la pau” del professor Pascolini a la facultat de Polítiques de Pàdua. No me va agradar gens. Vaig quedar un poc astorat, doncs lliçó darrera lliçó, el professor es dedicava a fer un repàs de manera apassionada de totes les guerres i tota la tecnologia desenvolupada pels homes per matar homes. Si vols pau, prepara’t per la guerra. Aquesta seria la conclusió a la qual imagino ens volia fer arribar.
Durant aquest dies davant la injustficadíssima invasió i agressió de Putin cap al poble ucraïnès m’ha vengut al cap alguna d’aquelles lliçons d’aquell vell professor, un físic nuclear que vaig tenir la sort de conèixer a la facultat d’aquella entranyable ciutat italiana
“La guerra és la continuació de la política per altres mitjans” deia Carl von Clausewitz i no puc estar més en contra d’aquesta afirmació. La guerra sorgeix no com a continuació de la política sinó més bé quan aquesta ha fracassat estrepitosament en la seva més pura essència de resolució de conflictes. La guerra és la negació de la política i ja sabem que ens condueix a cap banda. La política en canvi ha d’apuntar sempre, per ser útil, cap a un horitzó de solució.
Dit això, ara més que mai amb els infants hem de parlar de la pau, del valor i significat que té. La Pau és quelcom més que l’absència de guerra, és un estat en el qual els essers humans ens reconeixem de tu a tu amb igualtat i decidim resoldre els conflictes (ja que sempre n’hi ha i n’hi haurà) sense emprar cap tipus de força o violència.
Hem de parlar més de Pau i democràcia a les escoles, dins les cases i no només quan la trobem a faltar. És necessari explicar (amb certa tristesa) que existeixen encarta avui moltes guerres al nostre món. Amb dades, a 31 de desembre de l’any passat hi havia 66 guerres actives que han causat milers de morts per no parlar d’altres danys que també causa la guerra.
La història ens ha de servir per aprendre del passat d’allò bo i també recordar del que hem sigut capaços els humans.
Fa uns anys Steven Pinker, un psicòleg canadenc junt amb uns altres acadèmics va fer famós un estudi que ara he trobat molt gràfic on defensava que el món avui era menys hostil que mai.
Poc després John Arquila en un article de Foreign Policy, “The Big Kill“, va voler anar més enllà i analitzar dades com ara les morts provocades per danys paral·lels o co-laterals a la guerra. Així obtingueren que aquestes han estat molt més altes al llarg dels últims anys.
Per tant, aquest segona hipòtesi que mira les conseqüència de les guerres d’una manera més ample semblaria més vàlida i més encara a la vista de la nova Guerra a Ucraïna que en aquests moments a més del centenars de morts està obligant a fogir dels seu propi país a més d’un milió de persones segons dades de les Nacions Unides.
La guerra no està en declivi. Com va dir el vicepresident de la Comissió Europea, les forces del mal viuen entre nosaltres, la guerra roman amb nosaltres. De fet, sembla que podem estar davant una nova fase negra de la història de la humanitat on tot i cridar i reivindicar la Pau seguirem tenint horror, violència i dolor. Parlem més de la Pau però mentre ho fem, no ens oblidem de la guerra com ho feia el meu professor.