Hi ha llocs màgics a totes les ciutats, llocs sagrats que no són temples però quasi.
Són llocs on tenen cabuda grans i petits. També fins i tot pobres i princeses. Aquests llocs tenen en comú una olor familiar, tan agradable i al mateix temps difícil de descriure entre xocolata i cafè . Del que estic parlant són llocs que a un personalment li agradaria fossin secrets i només fossin coneguts per ell. Podrien ser com una segona llar, on s’entra per una espècia de porta secreta o una cova al més pur estil Batman.
En aquests llocs, tot està escrit i per escriure. És on un pot desaparèixer i elevar-se fins a l’infinit o més enllà.
Com ja us haureu pogut imaginar, un d’aquests llocs sense cap dubte per a jo (i ara també pels meus fills) són les biblioteques públiques.
A la nostra Ciutat no tots els barris tenen una biblioteca com tampoc totes les escoles en tenen una. Ara es treballa molt per projectes i això s’ha assimilat com treballar sense llibres. Jo crec és un error, en tot cas seran els alumnes qui no empren en teoria “tans llibres” per assolir uns objectius o coneixements, però no és del tot correcte dir “sense llibres”. Res a dir sobre l’aspecte metodològic, però un sol llibre, una sola lectura pot provocar fins i tot emprendre el més llarg i difícil dels viatges, o un projecte tan gran com construir una Catedral o una nova Ciutat.
Després a l’altre extrem tenim cursos amb gairebé més assignatures que llibres. I, això no ajuda massa a l’hora d’aprendre en un sentit més holístic. Ja hi ha Comunitats que han decidit replantejar-se tan elevat nombre d’assignatures que s’han de cursar en un determinat cicle, veurem si això ajuda.
Sigui com sigui , no vull perdre el fil, això anava de llibres i llocs màgics com les nostres biblioteques, les públiques, les de tots! Les hem de reivindicar i també cuidar.
Demà, dia 24 d’octubre es celebra el dia de les biblioteques. I la nota curiosa, és que es va triar el 24 d’octubre en record de la destrucció de la Biblioteca Nacional i Universitària de Bòsnia i Hercegovina, anomenada també Vijećnica, que significa ajuntament, per ser la primera funció que va complir aquell edifici, va ser incendiada una nit d’estiu de 1992 durant la guerra dels Balcans i tot el seu patrimoni va ser reduït a cendres. Que aquesta història tan trista no es repeteixi més que en els llibre d’història.
Per acabar, aquí teniu una versió del violoncel·lista croat Hauser, amb l’Orquestra Filharmònica de Zagreb.