Convenció dels drets dels nins de 1989:
«Els nins tenen dret a expressar la seva opinió cada vegada que es prenen decisions que els afecten»
MiniPolítica no és un projecte per explicar la democràcia als més petits, és un projecte per exercir-la.

La Gran Política
Convenció dels drets dels nins de 1989:
«Els nins tenen dret a expressar la seva opinió cada vegada que es prenen decisions que els afecten»
MiniPolítica no és un projecte per explicar la democràcia als més petits, és un projecte per exercir-la.
Vivim en una democràcia de baixa intensitat on els canals de participació ciutadana són escassos i quan hi són resulten ser poc eficaços. Darrera d’aquest desolador fet tenim que aquests canals tan magres se n’obliden sempre dels futurs ciutadans, dels més petits.
Els espais públics els utilitza molta gent i han de ser promoguts per ser de tots. Però, la realitat és que aquests són dissenyats per pocs i mai des de la perspectiva dels infants. L’exemple més clar: un parc infantil.
Millorar la democràcia és un camí llarg, una tasca de tothom. I en aquest espai es persegueix donar alguna petita passa per tal d’assolir l’ambiciós objectiu de ser millors ciutadans.
MiniPolítica és un nou avís pels grans i pels poders públics, s’ha de saber aprofitar i canalitzar (no només escoltar, sinó fer cas) a la creativitat dels infants per tal millorar la nostra societat.
Estam convençuts que unes ciutats, uns espais públics millors pels infants són al mateix temps uns millors espais per a tots.
Cap a una política jugable, fàcil, equitativa i divertida. Anem a jugar!
Preparats per repensar la política i l’espai compartit a ulls dels infants?
Antoni Canyelles
Politòleg i autor de Lexie: la nina que va canviar el món i Divercràcia. Impulsor de MiniPolítica, un projecte per acostar la política a qui encara no té edat de votar (i a qui creu que ja ho sap tot).
Pare de dos fills, amb qui viu una mena de màster diari en democràcia directa a petita escala i revolucionisme dins la República Independent de ca seva.
Parla diversos idiomes, tot i que encara no domina el més complex: el dels seus propis fills.
